Exposició ‘L’Alè Vital’ de Ioana Vrabie

Arriba a Visualkorner l’exposició ‘L’Alè Vital. Els pulmons son arbres penjant del cel” de Ioana Vrabie i que es podrà veure fins al dia 7 de juliol. Ioana Vrabie ens presenta l’exposició amb el següent text:

Llisquem a aquest món boca avall i amb un fort crit anunciem la nostra arribada, mentre deixem que el primer alè ens ompli d’aire i de vida els pulmons.

Depenent de la disponibilitat i força dels braços que siguin allà per rebre’ns mentre ens girem boca amunt, el nostre aterratge pot ser suau, dur i a vegades inclús forçós, en un lloc suposadament anomenat “llar”.

Quan més semblant sigui aquell lloc a un Locus Amoenus (un lloc idíl·lic i agradable), més fàcil serà per nosaltres confiar en la vida, respirar relaxats, entregar-nos i permetre que aquests braços humans – que percebem com a divins – ens rebin i ens arrecerin com ho solia fer l’úter materns i recolzin amb suavitat la nostra transició de l’interior a l’exterior. En aquest escenari, podem créixer i arribar al nostre màxim potencial: rectes i forts com grans arbres amb arrels profundes que absorbeixen el nèctar del terra dels avantpassats i que s’estiren alts per deixar-se besar pel sol. El nostre tronc es desenvolupa sòlid i flexible per plegar-se i no trencar-se i està ben protegit per l’esforça, llest per enfrontar-se al clima i a totes les seves diferencies. Podem comunicar-nos amb confiança, donant i rebent del nostre entorn, de manera constructiva, saben qui som i què necessitem. Estem ben plantats.

Per alguns de nosaltres, el niu familiar és un lloc sorollós i desendreçat, sense recolzament clar, orientació i respostes a les nostres preguntes sobre la vida. Busquem informació i atenció amb ganes i curiositat; i després d’alguns intents fallits i respostes sense coherència, iniciem un diàleg intern que dona voltes al nostre cap. Perquè sembla que, a part de nosaltres mateixos, no hi ha ningú que ens escolti i en qui puguem confiar.

Els confins entre interior i exterior, allò real i allò fantàstic es tornen borrosos i acabem lluitant per percebre on estan els nostres límits personals també: no sabem qui som i què necessitem: com donar i com rebre. Millor no parlar i aïllar-se en silenci. Mirem al nostre voltant, tractant amb grans esforços de “llegir” i donar sentit a una realitat caòtica ¡Tan de bo tinguéssim una capa màgica per desaparèixer!

En el més profund del nostre ser volem escapar, sense saber exactament a on. Simplement somiem amb un lloc preciós, un lloc pacífic on ser escoltats i acceptats, així que deixem el niu i seguim volant sense parar sobre diferents terres i mars, estudiant cares i paisatges. I quedem bocaterrosa, penjant del cel amb les nostres arrels enfonsant-se en l’aire. I oscil·lem sobre la superfície terrestre com un pèndol, fins que advertim que de res és suficientment bo o tan sols semblant a aquella casa que mai hem tingut. Aleshores ens adonem de que no ens queda més que prendre la decisió d’aterrat, deixar d’estar suspesos quasi sense alè i plantar-nos per créixer.

Barcelona és el lloc que vaig escollir per al meu aterratge i on vaig arribar amb la intenció de quedar-me, per casualitat només uns dies abans de que comences el confinament al març de 2020. Vaig haver de parar de volar i a la força les meves arrels àrees van ser tallades simbòlicament per una mascareta imposada.

Aquesta exposició és una retrospectiva del meu camí artístic, psicològic i existencial  d’autodescobriment. Una manera d’investigar la vida a través de la fotografia. Al mirar cap a fora a través de la lent de la meva càmera, en realitat vaig arribar a descobrir el meu món interior: la fotografia em va obrir la porta a aquella llar que sempre ha existit dins de mi, però al qual no sabia com accedir ja que no n’havia trobat la clau.

Vaig buscar la meva llar per tot arreu, comprenent al final que no depèn del lloc, que es pot trobar en qualsevol part; perquè resideix en l’Alè Vital que ens empeny a aquest món, ens ancora a la natura a través d’un procés simbiòtic de donar i de rebre que en arrela a la Terra.

Cal només en confiar en aquest Alè Vital, escollir esta boca amunt i deixar que els pulmons segueixin penjant del cel.

 

 

Ioana Vrabie és una fotògrafa internacional coneguda per capturar fascinants imatges analògiques d’exposició múltiple que a primera vista semblen «incorrectes».

Les seves imatges atrapen als espectadors i els conviden a mirar cada vegada més profundament per aconseguir un estat de presència profunda típic de l’era analògica i alliberar-se del frenètic desplaçament i escombrat d’imatges digitals en dispositius portàtils.

Nascuda a Transsilvània, Romania, Ioana Vrabie va créixer a la Toscana, Itàlia i pertany a la generació dels Xennials, la qual ha viscut la transició des dels mitjans analògics als digitals.

Va experimentar un profund conflicte interior mentre creixia entre dues realitats oposades, la comunista romanesa i la capitalista italiana, sense sentir-se del tot a gust en cap d’elles i acumulant un creixent i constant sentiment d’inquietud i ganes de escapar, que la va empènyer a viatjar pel món; a viure en diferents països, es va mudar fins a 30 vegades en recerca de la seva llar, un lloc on finalment trobar la seva pau.

Aquest conflicte troba solució en el seu treball a través de la creació d’una tercera realitat visual on dos o més perspectives convergeixen i es superposen per sintetitzar la seva visió multicapa.

Dispara només en analògic i no fa servir Photoshop per manipular les imatges.Tot succeeix a la càmera i el resultat final és visible només quan es revela la pel·lícula.

Resideix a Barcelona i les seves obres han estat exposades a Londres, Roma, Budapest i Barcelona i pertanyen a col·leccions privades.

El seu treball ha estat apreciat en diversos concursos internacionals i ara està preseleccionada per al Siena International Photo Award 2021, categoria Covid, amb la imatge New Swing de la sèrie New Normality.

 

Impressió i acabat

Les copies de l’exposició han estat impreses al nostre laboratori en 𝐇𝐚𝐡𝐧𝐞𝐦ü𝐡𝐥𝐞 𝐏𝐡𝐨𝐭𝐨 𝐑𝐚𝐠® 𝐁𝐫𝐢𝐠𝐡𝐭 𝗪𝐡𝐢𝐭𝐞 𝟑𝟏𝟎𝐠𝐫., és un paper artístic blanc clar fet a base de cotó 100%. La suau estructura de feltre i la suau sensació al tacte de Photo Rag® confereixen a cada impressió una expressiva profunditat i tridimensionalitat. És capaç de generar impressions impactants que desperten admiració amb colors lluminosos, un negre profund i una reproducció excepcional de detalls. A més, l’alt grau de blancor del paper permet reproduir motius de gran contrast amb una brillantor especial.

Quatre de les copies, que formen part d’una nova serie de l’autora han estat impreses en HAHNEMÜHLE BAMBOO 290gr., és el primer paper FineArt inkjet del món elaborat a partir d’un 90% de fibres de bambú i un 10% de cotó, i representa per a la industria del paper, el respecte a la natura i al medi ambient. El paper de bambú de to càlid blanc natural destaca per la seva estructura de feltre suau. Lleugerament texturitzada amb una agradable sensació al tacte. El recobriment Premium mate inkjet proporciona resultats d’impressió excel·lents amb una fina reproducció de detalls i colors, sobre tot, fa resplendir les impressions monocromes i de colors càlids. Aquesta excepcional combinació de fibres de bambú, de producció sostenible, superfície de textura suau i convincent qualitat d’impressió confereix sensualitat i ànima a cada obra d’art.

Posteriorment han estat emmarcades, algunes en marcs d’alumini i altres en marcs de fusta natural.

‘El Aliento Vital’ de Ioana Vrabie


Què? Exposició fotogràfica ‘’L’Alè Vital‘’ de Ioana Vrabie

Quan? Del 27 de maig al 7 de juliol de 2021

On? Visualkorner (Carrer Balmes, 354, baixos, 08006, Barcelona)

Quant? Gratis

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *