EXPOSICIÓ: ‘Fills d’en “Purets”‘ de Jordi Fuentes

Des d’avui, dia 1 d’agost, fins al pròxim 30 d’aquest mes es podrà veure l’exposició ‘Fills d’en “Purets”‘ de Jordi Fuentes, al Claustre del Hospital de Torroella de Montgrí.

Les mil i poques paraules que bé valen una imatge no són motor suficient per explicar tota una vida d’un personatge de 85 anys, solter, i rodejat constantment pel pedaleig d’una bicicleta.

Perquè no imaginar Joan “Purets”, des de una petita localitat de Lleida, poc a poc va poder crear un petit exèrcit de nens capaços de moure el món a cop de pedal?

Aquest argument seria idíl·lic, però certament aquest element de transport, menyspreat i inclús abandonat durant dècades per la societat, s’ha convertit amb la crisi social i econòmica que encara vivim, enmig de transport vital per a moltes persones que no disposaven d’alternatives més ràpides i econòmiques per poder moure’s entre els carrers, i traslladar-se des dels seus domicilis a centres de treball, estudi, i cues de l’atur.

A arrel d’aquest últim treball de curs d’especialització de retrat editorial que vaig realitzar a l’IEFC, em va sorgir la idea d’eclosionar en una sèrie de retrats d’una imatge que es reflexes una persona amb la seva passió o necessitat: la bicicleta, un element que bé pot parlar de com és la persona i, fins al moment s’han dut a terme 24 retrats.

Això va ser un inici, però molt aviat em vaig adonat que l’element amb rodes seria l’excusa per a conèixer el personatge, i per tan vaig intentar reflexar la seva personalitat, així com el seu estil de vida; el com viu, en quin entorn ho fa, i inclús el seu grau de satisfacció vital, per mi això era l’important. En definitiva, conèixer-lo.

Encara sent un element fràgil que porta a la persona d’un costat a un altre en un estat de risc continuat, el seu ús no s’abandona, ja sigui per amor, filosofa de vida o necessitat.

Respecte a la producció de cada retrat, a mesura que t’endinsaves en els personatges percebies que d’aquesta sèrie fotogràfica podria sorgir perfectament un petit estudi antropològic d’usos i costums personals, i que giraven amb l’engranatge de la roda moguda per l’ésser humà.

Per un costat, podies adonar-te que l’esforç que suposava aconseguir allò que la persona posseïa, venia metafòricament de la ma del pedaleig continuat i, per altra banda, existía aquella opció vital i personalíssima de moure’s constantment en aquest medi de transport, ja en benefici de la seva salut física i mental, com de la mediambiental. Respecte l’ús de la bicicleta, m’agradaria creure que es tracta d’un projecte vital del que es desitja seguir, però sigui pel motiu que sigui, aquestes persones viuen el dia a dia amb una cadència constant de pedaleig, entre sorolls i silencis, entre llums i ombres; però això sí, sempre pilotant la seva vida amb el seu tresor més apreciat: la seva bicicleta.

 

Sobre Jordi Fuentes

 

Llicenciat en Dret i Diplomat en CC. Empresarials, i de professió “injuriada” per uns i altres, des de ben infant ja es trobava atret per les històries que hi havia darrere del recull d’imatges familiars que guardaven els seus pares dins una caixa de galetes metàl·lica. Sempre aficionat a la fotografia, no és fins passats els trenta i mitjos que no es llença a conèixer els mecanismes d’atracció i expressió personal que es troben amagats en una càmera.

Després de realitzar cursos de formació fotográfica a l’escola de Belles Arts de Lleida, així com altres centres com Pati Llimona, Max Estudio, Espai Golferichs, i CFd-Barcelona, decideix especialitzar-se a l’IEFC dins el retrat editorial, curs el qual li permet participar en el visionat per escoles de la Fundació Fotocolectània al Juny de 2017, i ser seleccionat del Festival La Nuu amb una beca pel taller “la meta es el camino” amb Juanan Requena, experiència la qual li obre noves formes d’expressió i sentit fotogràfics.

Paral·lelament, desenvolupa l’acció fotogràfica de forma autodidacta mitjançant diferents projectes fotogràfics, influït per la seva forma de veure i viure la realitat diària, personal i professional, sense deixar de banda la seva família.

A banda, ha participat en diferents expos col·lectives a Lleida, així com la seva primera d’individual a Pati Llimona, i posteriorment al CC Cotxeres Borrell, tots dos de Barcelona.

Actualment compatibilitza la seva tasca professional amb la fotografia social de caire documental, i segueix la cerca de nous projectes i dialectes fotogràfics que fugen de la competència i dels concursos de caire econòmic

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.