Exposició de Alfonso Vidal-Quadras “El temps latent”

La fotografia és el meu medi d’expressió. La meva feina i la meva passió és recollir amb una càmera un instant del món i traduir-lo en una imatge estàtica, emmarcada en un espai bidimensional.

Temps

La fotografia és l’aturada del temps, la col·lecció fidel i mecànica d’una fracció de segon de la realitat. És la pintura dels que no saben dibuixar, dels mandrosos, dels impacients, que poden produir imatges amb proporcions perfectes de manera instantània prement un botó en un aparell portàtil, amb unes poques normes bàsiques de funcionament.

M’avorreix la literalitat encara que arribi a ser tremendament bella. Tocar-nos l’anima, inclús. Les pròpies normes del mitjà fotogràfic em proporcionen la possibilitat de jugar i tractar d’expandir els límits estètics (focus, moviment, enquadrament, exposició, subjecte, …). Una entremaliadura que es recolza en l’atzar que sorgeix de portar les normes a l’extrem i de veure que passa al posar “temps”, “desenfocament” o “foscor” (o el que m’ocupi en aquell moment) a la batedora. Mirar diferent, explorar els límits, com un nen curiós y desobedient. No puc saltar-me les normes però si moure’m amb llibertat en els seus confins.

Trobo que hi ha una cosa màgica en l’ús d’un obturador lent, un moment més llarg que aquella fracció de segon, que produeix una imatge que vibra, que batega amb vida pròpia continguda en una superfície immòbil, demanant sortir d’aquesta restricció essencial.

Paper

El suport, encara que no ho sembli, és la clau en el moment de mostrar la fotografia. Defineix el contrast i la gama de tons amb els que volem presentar aquella imatge. A vegades, com en aquest cas, el suport és una part clau de l’obra. Tota aquesta exposició esta realitzada en Giclée sobre paper Ilford Torinoko Washi, un paper de poc gramatge, mat, subtil, perfecte per a imatges en moviment com aquestes. L’efecte de dibuix al carbonet de la sèrie “Body Sketches” no seria tant patent sobre una altra superfície; els matisos en tons clars o el maquillatge mogut no tindrien el mateix efecte, a mig camí entre fotografia i il·lustració.

Bellesa

El meu lema és “La bellesa i la simplicitat mai passaran de moda”. No puc desvincular una de l’altra: allà radica l’elegància, el tercer pilar fantasma del meu estil, resultat dels altres dos. Exploro els límits del concepte d’allò bell. M’agraden les formes en l’espai, la personalitat pròpia de les estructures. A vegades desfent fins a despersonalitzar o deformar, extraure i aïllar. Exploro els límits a través de l’elecció del subjecte, de l’enquadrament, del moviment, del focus… i a la vegada vaig traient-li fulles a la carxofa per quedar-me amb el cor. Concret, essencial, simple, presentat amb els meus trucs per tal que sembli real i, sobretot, a temporal i imperible. A vegades tàctil, a vegades una idea, un somni.

Jo no dibuixo, recullo allò que em dona el subjecte a l’escenari que proposo, fent servir la càmera i la seva particular manera de registrar, i deixo que em sorprengui. La meva ambició és parlar de bellesa en aquell estret marc d’espai i temps detingut.

Alfonso Vidal-Quadras

Nascut a Barcelona al 1975. Llicenciat en Publicitat i RRPP a la UAB es va decantar per la fotografia. Des d’aleshores es troba en una recerca constant de la bellesa a través de la simplicitat, sempre intentant aplicar aquesta estètica en els seus treballs (principalment bellesa, cos i retrat) i en els seus projectes personals.

Té curiositat per mostrar gent i escenes d’una manera diferent, té obsessió per l’estructura, la forma gràfica i la possibilitat de transmetre una emoció a través d’imatges estàtiques.

Després d’haver viscut a Londres i Munich, actualment resideix a Barcelona.