Entrevistem a Blanca Viñas, autora del llibre Tratado de Fotografía Desobediente

A Visualkorner hem tingut el plaer d’entrevistar a la Blanca Viñas, autora del llibre Tratado de fotografía desobediente, per tal de conèixer amb més detall tot allò que envolta a l’autora i al llibre. A més tenim l’enorme plaer de produir les copies seriades fetes en paper Hahnemühle Photo Rag a 70x100cm que formen part d’una de les recompenses que es poden obtenir a través de participar en la campanya de micromecenatge per ajudar al projecte a ser una realitat.

Tratado de fotografia desobediente és un llibre de Blanca Viñas, editat a La Bibliogràfica amb Román Yñán i Ignasi López. És un recull d’alternatives fotogràfiques que s’allunyen de les imposicions que sovint han acompanyat a aquesta disciplina. Malgrat la situació actual i les dificultats immenses del sector cultural, des de La Bilbiogràfica s’han tirat a la piscina per col·laborar amb la Blanca per autopublicar aquest llibre a través d’aquesta campanya de micromecenatge mitjançant la plataforma Verkami.

– Qui és Blanca Viñas?

Blanca Viñas és una fotògrafa rebel i desobedient. Li agrada acumular errors, és adicta a la manipulació, li interessa la fotografia analògica i experimentar amb ella. És curiosa i li costa acceptar les imposicions. És autodidacta, entre altres raons potser perquè no ha volgut que li diguin el què ha de fer.

– Com neix ‘Tratado de fotografia desobediente’?

El Tratado de fotografia desobediente neix de la necessitat de posar de manifest que una pràctica artística no pot estar plena de tantes normes i exigències justament quan és una forma d’expressió i per tant l’única norma hauria de ser l’absència de normes. És un llibre on s’entén la fotografia com un joc on l’atzar fa acte de presència i on l’error és protagonista.

– Perquè aquest títol?

Un tratado sembla que hagi de ser un document extens, seriós, creïble i ben fonamentat, en el moment que li afegeixes el component desobedient és un contrasentit. Per tant és un títol que des d’un principi convida al lector a voler descobrir el seu interior. Crec que té un component descriptiu, però al mateix temps enigmàtic.

– Quines desobediències destacaries per sobre de les altres?

Les més evidents són l‘ús de carrets caducats, el fet de forçar entrades de llum a la pel·lícula o les exposicions múltiples. Desprès n’hi ha d’altres on la desobediència no és tan evident, però d’alguna manera són manipulacions que segueixen incomodant a l’observador.

– Com s’estructura el llibre?

El llibre té tres blocs molt definits, un primer bloc on es poden llegir frases d’apropiació de manuals de fotografia analògica combinades amb imatges de processos fotogràfics, un segon bloc on es pot veure el conjunt de 47 processos fotogràfics desobedients que van de la foto 1 a la foto 36 del carret i un tercer bloc amb els crèdits.

– Perquè la idea de que no siguin tots iguals?

El concepte del joc i de l’atzar hi és present durant tots els processos fotogràfics, fer el mateix joc amb el propi llibre acaba de donar-li un sentit d’unitat. Al mateix temps serveix per evidenciar que l’ordre no és una qüestió rellevant per a entendre tot el conjunt.

– Com ha estat el procés de creació de totes les imatges?

És un procés de gairebé deu anys. En un inici era més ingenu i molt intuïtiu. Pretenia ser un descobriment i una diversió. A mesura que he anat tenint un volum de treball més extens si que he anat omplint forats que em quedaven. És a dir he experimentat amb processos que no tenia controlats per tal de recollir un conjunt de 47 processos diferents, on tot i tenir punts en comú, cadascun d’ells té els seus trets propis. Al final he anat descobrint que el que m’interessava no era tant allò que fotografiava com la manera com ho feia.

– Quin ha estat el teu equip de treball?

Principalment he treballat amb la Nikon Fe2 que és una càmera reflex que permet fer dobles exposicions, però també he treballat amb altres càmeres, la majoria han estat càmeres de plàstic de poca qualitat que he pogut manipular i intervenir. La idea és que no només el carret fos un factor que aportés variació al resultat sinó que la càmera també ho podia ser. Els carrets com ja he dit la majoria han estat carrets caducats o de diapositives revelats amb un procés creuat.

– Què vols transmetre amb el llibre?

La intenció és proposar alternatives fotogràfiques que potser tradicionalment no han estat contemplades com a possibilitats vàlides. Per un costat perquè trencaven els principis tècnics de la fotografia i d’altra banda perquè no tenien un component narratiu. També vull reivindicar que la fotografia també es pot tractar com un procés d’investigació en si mateix. Parlar de fotografia mitjançant la fotografia em sembla una opció totalment legítima encara que se l’hagi tractat com un posicionament anecdòtic.

– Quan de temps fa que et dediques a la fotografia i perquè?

Porto al voltant de deu anys fotografiant, considero que encara de forma amateur, perquè si dedicar-se a la fotografia vol dir viure d’ella no és el meu cas. Però tot i així segueixo fotografiant perquè després de deu anys encara obtinc resultats que em sorprenen i encara hi ha incògnites fotogràfiques que necessito resoldre.

– Que és per a tu la fotografia?

És un camí on a cada pas que fas canvies la destinació final, i no passa res.