Exposició Des de Cagenia de Román Okanipse

Avui a les 17:00h inaugurem al nostre espai expositiu la nostra exposició Des De Cagenia de Román Okanipse. En aquesta exposició Román ens porta imatges de paissate especialment estètiques amb una dominancia de paissatges nevats, el que ell defineix com una cartografia, un mapa mental i personal d’un moment concret.

Més endavant en aquest post ús facilitarem el text introductori que Román ens ha facilitat per poder entendre la seva obra, en ell tracta temes com la seva manera de veure la realitat o el procés abstractiu que comporta pensar sobre la realitat i quin és el paper de la fotografia en aquesta equació.

Segons el seu propi testimoni la fotografia de paissatge mai el va interesar especialment, tot i valorar de forma activa la feina del gran Ansel Adams. Això és degut a que sempre ha tingut una sensació de document o de voler registrar elements que la seva suposada realitat ha passat l’efecte sorpresa. Segons l’autor, això ha facilitat que no estigui present entre les seves inquietuds fotogràfiques. Tot i això, nosaltres creiem que l’efecte sorpresa esta especialmnet viu en la seva fotografia, prova d’això ésque a nosaltres ens a produit justament aquesta sensació, i creiem que a tothom que vingui a veure l’exposició li produirà la mateixa sensació.

Creiem que aquesta exposició és d’una qualitat considerable i que no us l’heu de perdre, ja que estem segurs que gaudireu molt amb ella.

 

Exposició Des De Cagenia de Román Okanipse

La fotografía está muy conectada con la vida. Tomo fotografías de la realidad filtradas a través de mi mente. Todo está instintivamente conectado.

Francesca Woodman

 

La realitat no deixa de ser una abstracció. Quan volem parlar de l’existència d’allò real, el que és, no podem sostreure’ns de que representa una composició de la ment humana, formada a través dels sentits amb una preminencia destacable de la vista que comporta, en el cas de les imatges a una relació intrinseca entre la producció mental i física de la mateixa com a producte final. La realitat es converteix així en complexa i derivada de cada percepció personal de la mateixa.

Tradicionalment s’ha tractat d’encaixar la feina del fotògraf, a diferència d’altres artistes, en el reduccionisme dexclusivament documentar l’objecte de la realitat, que se selecciona a través del que decideix enquadrar. Sembla obvi, però no ho és tant, enquadrar ja discrimina elements d’aquesta “suposada” realitat, per escollir quines coses mostrem i quines no.

 

La imatge documentada és més que un producte de percepció, hi ha una simbolització personal i col·lectiva. S’ha partit d’un error original que va ser entendre la imatge fotogràfica com una eina, que per primera vegada en la història, podia registrar la veritat d’allò que perceben els nostres ulls, la realitat real. Una imatge val més que mil paraules, una mentida absoluta, però que repetida duran tants anys va ser acceptada socialment i es va convertir en veritat absoluta.

Però la relació de la imatge amb allò real obeeix a lògiques diferents i queda implicita en la percepció visual i la aprensió de l’entorn. En aquest sentit la fotografia de paissatge mai em va interessar especialment. Això no s’ignifica que no la valori i admiri, sobre tot des del punt de vista tècnic o visual. Però sempre he tingut una sensació de document o de volver registrar elements, o d’aquesta suposada realitat, d’una forma original i fascinant però que ha passat l’efecte sorpresa, no afectava a la meva memòria. Possiblement això ha facilitat que no estigui present entre les meves inquietuds fotogràfiques. 

Encara que he admirat grans paissatgistes, un dels meus referents va ser Ansel Adams, la seva feina al Parc Nacional Yosemite és magnifica i indiscutuble. He gaudit amb molts d’ells per la manera en la que han ensenyat els seus paissatges, els seus llocs i la relació amb ells, però fonamentada exclusivament en el meu punt de vista, no deixen de mostrar accidents geogràfics singulars, retrats d’ortografies i ecosistemes, normalament exòtics, o altres elements naturals i climàtics.

També és just dir que no sóc ortodox en la forma de revelar les meves imatges, en base a allò explicat, la meva relació amb la idea de fotografia-veritat no ha estat prioritaria en la meva feina, és més, segurament de manera intencionada mai la vaig tenir en compte. Prefereixo mostrar idees o paissatges subjectius, poètics, inclús somiats, no un registre fotogràfic.

He buscat la trascendència de l’objectiu per tal que allò que sento per un lloc sigui real i es converteixi en el motiu d’allò que intento mostrar, una poesia interior en relació amb l’espai viscut i sobretot recordat. Presento un paisatge o un conjunt cartogràfic imaginat i interioritzat a la meva ment i això no és menys real que la percepció rebuda pels nostres ulls i suposadament autentificat per la càmera.

M’enfronto a aquest projecte de manera inconscient i en certa manera casual, desde la revisió del material ja realitzat, unes fotografies fetes a casa d’una amiga a Espinavell, a casa de l’Eugenia. D’una manera totalment desentesa i promoguda realment per l’avorriment d’estar confinat, degut al bloqueig de les carreteres per la neu, vaig treure la meva càmera i gairebé des del mateix punt vaig començar a disparar. Sense contar la fotografia de l’entrada d’Espinavell que la vaig fer des del cotxe, tota la resta estan fetes des de l’hort de l’Eugenia.

Realment és un puzzle, una cartografia, un mapa mental i personal d’un moment concret. M’interessa la idea de connexió de totes les imatges, hi ha elements repetits i compartits en gairebé totes elles.

És un paissatge sentimental, una realitat sentida per mi, una realitat filtrada, però una realitat més real que qualsevol registre documental. És intentar sentir la neu, els arbres, les textures, la muntanya, la boira, el blanc, el negre, etc. Un viatge a travès de la meva mirada en un lloc i un moment concret.

 

---

Què? Exposició fotogràfica “Des De Cagenia” de Román Okanipse

Quan? Del 8 de novembre al 15 de desembre de 2021

On? Visualkorner (Carrer Balmes, 354, baixos, 08006, Barcelona)

Quant? Gratis