Entrevistem a Alfonso Vidal-Quadras autor de ‘Forma’ i ‘Viaje a la Sombra’

A Visualkorner hem tingut el plaer d’entrevistar a Alfonso Vidal-Quadras, auto de les mostres ‘Forma’ i ‘Viaje a la Sombra’ que es troben actualment a l’espai expositiu del nostre laboratori i que podreu veure fins al próxim 23 d’octubre.

• Com neix ‘Forma’ i ‘Viaje a la Sombra’?

‘Forma’ va néixer d’una sessió que vaig fer al 2015 amb la Susan, la model, quan vivia a Munich. Vaig tenir l’ocasió de fotografiar uns nus (un tema recorrent a la meva feina) que s’allunyaven del que normalment havia fet (dones amb cossos més “normatius”, atlètics, ideals). La llibertat de no haver de mostrar la perfecció que s’espera sempre és un exercici molt sa, a més de fresc, ja que innovar amb nus femenins es realment complicat. No hi ha cares, per a despersonalitzar a la model i emfatitzar la forma abstracta (hi ha fotos on un no sap quina part del cos esta veient). Vull seguir en aquesta línia i tenir més models d’aquest tipus perquè el potencial de la bellesa i provocació és gran. Bellesa perquè és el que sempre busco, però en aquest cas no és el que un s’espera veure en un nu; i provocació precisament per lo inesperat, lo rotund de les formes de la Susan.

‘Viaje a la Sombra’ s’ha dit ‘black’ durant molt de temps. És un projecte a llarg termini amb el que porto uns 6 anys. El negre sempre ha estat el meu “color” preferit i personalment m’aporta pau, – davant a colors cridaners o imatges contrastades – silenci, elegància. Crec que la representació d’una escena en blanc i negre amb tan de pes (però sovint amb definició a les ombres) atrau l’atenció de l’espectador fent que es detingui més temps, s’entretingui en desxifrar i s’oblidi una estona de la resta, entrant en un món de surgències, formes i emocions. Al menys, és el que em passa a mi. És “lo no obvi”. Les imatges no tenen una temàtica comuna: és un exercici purament estètic i que cadascú extregui les seves pròpies conclusions, pel que es converteix (voldria jo) en interactiu.

• On han estat preses les imatges?

‘Forma’ de moment es va ser a Munich i ‘Viaje a la Sombra’ conté fotografies de Barcelona, Munich, Estambul, Nova York, Berlín, etc.

• Quin ha estat el teu equip de treball?

‘Forma’ va ser en un estudi, amb un parell de flaixos Bowens i una Canon EOS MkII; ‘Viaje a la Sombra’ recull també fotografies més antigues, disparades amb una Sinar 10×12 i negatiu polaroid, càmera lomo, compactes de pel·lícula i las Camon DSLR que he ido teniendo.

• Què vols transmetre amb ‘Forma’ i ‘Viaje a la Sombra’?

Els meus dos pilars creatius/expressius són bellesa i simplicitat; a part d’això, m’agradaria mostrar que tot cos és potencialment bell o interessant, o que el negre no té perquè portar associades connotacions negatives. Suposo que en els meus projectes personals busco bellesa i que la gent que els veu es faci preguntes i vegi les coses des de òptiques noves.

• Son projectes ja finalitzats?

No

• Tens nous projectes a l’horitzó?

De moment cueja un altre projecte en curs de retrats/nus de gent molt tatuada.

• Quan de temps fa que et dediques a la fotografia? I perquè?

Des de fa uns 20 anys. Em vaig llicenciar en Publicitat i RRPP però mai vaig arribar a treballar en aquella branca: la fotografia és un llenguatge molt atractiu, molt tècnic però amb immenses possibilitats creatives.

• Amb quin paper has imprès les imatges? Perquè?

El paper que s’ha fet servir és el Hahnemühle Baryta 315 gr., un paper de cotó 100% imprès amb la tècnica de Giclée, assegurant-me que tan els pigments com el paper duressin moltes dècades. Els negres són purs, intensos i el contrast que resulta que és el que un volia, no hi ha límits. Aquest sistema d’impressió assegura, a més, que no s’apreciïn trames o punts com en altres sistemes i per això no es diferencia d’una bona còpia química a partir d’un negatiu. Tot això no va recomanar l’Agustí, de Visualkorner, i he de dir que és un encert.

• I per acabar, què és per a tu la fotografia?

Un mitjà d’expressió. Un llenguatge, com ho és el cinema, la música, l’escultura o la paraula escrita. És un mitjà que permet descriure amb fidelitat i sense esforç, d’una manera instantània, el que capta la càmera, però a partir d’allà hi ha infinites variables (color, composició, il·luminació…) que ho fan un mitja d’expressió ideal per – després de dominar la tècnica bàsica – aprofundir en la creació d’imatges i amb això expressar i provocar emocions.

 

---

Què? Exposició fotogràfica composta de dues mostres ‘Forma’  i ‘Viaje a la Sombra’ d’Alfonso Vidal-Quadras

Quan? Del 16 de setembre al 23 de octubre de 2019

On? Visualkorner (c/ Balmes, 354, baixos, 08006 Barcelona)

Quant? Gratis