Arriba a VisualKorner l’exposició ‘Bardenas Reales’ del fotógraf Vicenç Rovira i Riera

Demà dijous 7 de març a les 18h s’inaugura a l’espai expositiu del nostre laboratori la mostra “Bardenas Reales” del fotògraf Vicenç Rovira i Riera, en ella l’autor ens mostra aquests paratges deserts que ha creat la natura que conviden a contemplar-los de manera que ens atrauen fins a trobar-nos submergits dins de llocs que evoquen vida.

Vicenç Rovira és un fotògraf aficionat resident al Baix Empordà. Es va començar a interessar per la fotografia l’any 1992 després de fer un curs sobre el sistema de zones d’Ansel Adams. És soci fundador de l’Associació Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí de la que actualment n’és el president.

L’any 1999 va exposar per primera vegada i des d’aquest moment ha fet un total de 20 sèries fotogràfiques que han estat exposades en diferents llocs de Girona i Barcelona. Treballa bàsicament en blanc i negre ja que d’aquesta manera pot controlar tot el procés des de que prem el disparador fins que surt la còpia. Actualment combina el blanc i negre (analògic) amb el color (digital).

Judit Pujadó Puigdomènech (1968), llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona, comparteix la seva opinió amb el següent text:

L’esquelet de la terra

Hi ha paratges rics, plens, voluptuosos. La vida sembla que regalimi. Conviden a la contemplació, al gaudi. El fotògraf treu la càmera i se li escolen tots els verds i tots els blaus i tots els tons torrats de la terra. El fotògraf, sadollat de convits, ha de triar què deixarà que entri per l’objectiu, obligat a esporgar, d’entre l’excés, el límit i la contenció.

Hi ha paratges, en canvi, tan despullats i erms, que obliguen al compromís. A trobar el punt exacte entre el que de dins d’un mateix, també és a fora. El fora són aquestes terres aspres, nues, l’esquelet de la terra que ha construït el vent i la pluja i el sol, constants i incansables al llarg dels segles. De les terres, les arestes esmolades com les vèrtebres sense carns, exposades a la cruesa de la llum i a la fúria de les ventades. Aquest sol que fereix els marges, que no deixa espai als dubtes. Contemplar aquests paisatges és implicar-s’hi. Un glop de duresa que ens pica a dins, que es fa sentir i exigeix respostes. Paratges rotunds que tallen l’alè, on la solitud i l’abandó poden acabar obrint un camí dins teu que potser no voldries caminar. Tot el que veiem fins allà on l’horitzó ens trenca entre cel i terra, s’ha fet sense nosaltres. És això el que ens colpeix? Innecessaris éssers que contemplem entre admirats i atuïts que el món rutlla encara que no hi siguem?

Segur que els vuit cops que Vicenç Rovira ha anat a les Bardenas Reales han estat necessaris. Cada any una mica més endins aquesta pols sense destinatari, aquesta bellesa pura que busca mirades que la construeixin. Cada cop una mica més seduït, qui sap si obsessionat. Imatges que pinten l’esquelet de la terra encara que semblin ossos d’un altre món. Imatges que ens recorden que existeix el revés de l’exuberància, les antípodes del paradís, un lloc invivible que ens alerta i ens atrau. El desert i el buit existeixen. Aguantem, tremolant, el repte que ofereix la seva bellesa sublim.

Judit Pujadó

---

Què? Exposició fotogràfica ‘Bardenas Reales’ 

Quan? Del 7 de març fins al 23 d’abril

On? VisualKorner (C/ Balmes, 354. Barcelona)

Quant? Gratis

Preu de venda del llibre? 25€