Quan els imprevistos passen a ser el teu millor aliat

“Un divendres gris, humit i ombrívol al matí, de camí per la plaça Thibault de Ciutat del Cabo en búsqueda de Riviera Salon. […] sento un amarg cansament que m’atrau i se que la história que probablement estic a punt d’escoltar tampoc serà molt més lleugera. […] A l’interior, Lorenzo Bonavita seu sol i immòbil amb les ulleres penjant sobre els ulls cansats, mirant les pàgines del diari del matí. 

En Lorenzo, que va cumplir 77 anys el passat desembre de 2020, va venir de Sicília, Itàlia a Sudafrica quan era un jove de 21 anys i era perruquer professional a finals dels 60. Durant els últims 56 anys, ha estat tallant cabells i retallant barbes al Riviera Salon. 

[…] La conversa ràpidament pren un gir ombrívol quan la tranquila desolació de l’estil net i endreçat dels 60, sense un pèl al terra, el saló planteja la qüestió de la sempre terrible pandèmia del Covid-19. En Lorenzo, com tants d’altres, víctima no del virus, sinó del tancament i de la reacció del govern al virus. 

[…] “Els de dalt, no es preocupen per mi, ni per tu ni pels nois del carrer, només es preocupen per ells mateixos i ara tot el món està començant a veure-ho. Es un crim de coll blanc, on és la justícia? Però aquest virus ho canviarà tot. Canviarà la nostra manera de pensar i el món ha de canviar.”

[…] “Això és el que veiem, és la nostra perspectiva i ens oblidem de que aquest petit fragment que veiem no és la imatge completa. Totes les parts fosques i totes les parts clares són necessàries per fer una pintura gran i preciosa. Necessitem tan la foscor com la llum per crear una imatge preciosa, pel que les coses dolentes i fosques que estem vivint i experimentant ara signifiquen que hi ha una pintura preciosa en procés. En el patiment, les persones es modelen per tornar-se més fortes, però el problema és que perdem la perspectiva i mire’m la taca fosca del petit racó”.

Degut a la pandèmia i al bloqueig nacional dels últims mesos imposat pel govern, en Lorenzo no té més remei que, després de més de 56 anys, tancar permanentment les portes de Riviera Salon i acabar amb el seu llegat a Thibault Square. […]

Epíleg

El que puc dir-vos sobre el día i el rodatge es que és un d’aquells que van ser menys ideals i res va sortir com ho vaig planificar i imaginar, tot i això, la història era allà i era real i em va commoure d’una manera que mai podria haver imaginat. I crec que així és exactament com es desenvolupen aquest tipus “d’històries de la vida real” la major part del temps. Realment mai pots planificar-ho i configurar-ho. És la vida mateixa desplegant-se davant teu i el millor que pots fer és estar obert a ella i acceptar-la quan se’t presenti. […]

Quan vaig veure el lloc per primera vegada, vaig imaginar-me aquesta llum preciosa perlada de la matinada caient a través de les grans finestres de vidre, ideal per retrats, però després de concentrar una cita amb en Lorenzo, em vaig despertar amb un cel ennuvolat pel matí. Tenia només la meva Mamiya de mig format i no volia portar més càmeres amb mi ja que sabia que serien una distracció i que podrien espantar més a la persona resultant ser una obstrucció per la història real que estava buscant, que al final, és la raó principal per la qual volia visitar en Lorenzo en primer lloc. 

[…] Estava tan desconsolar que quasi em va costar tota la història i em va fer voler abandonar tot el projecte, no obstant, la història em perseguia i hi havia alguna cosa en aquell matí que se0m quedaria per sempre més. Això, una vegades més, va ser un recordatori de que la fotografia, la història humana i l’empatia sempre són el primer: les imatges són subproductes de la vida real experimentada en aquell moment en el temps.” 

Willem van der Heever. Traducció Visualkorner 

 

Llegim aquesta història de Willem van der heever i ens parem a pensar: Quantes vegades ens haurà passat el mateix? Quantes altres ens tornarà a passar? 

Sempre planifiques fins a l’últim detall en les teves sessions, prepares tot el teu material, ho deixes tot en perfectes condicions per realitzar la sessió de manera perfecta; penses en quines coses poden anar malament, amb quins contratemps et pots trobar i com els pots resoldre, fins que arriba el día de la sessió i te’n adones, que no sempre el que tu havies planificat és el millor resultat. 

Potser, com en el cas de Willem van den Heever, el temps no és el que creies, comences a parlar amb la persona a qui volies retratar i resulta que la seva història et sorprèn i t’atrapa molt més del que hauries imaginat. La teva càmera, Mamiya 645, presenta problemes en les primeres fotos, fas números, estas fent servir un carret Portra 400 120, escollir especialment per l’ocasió gràcies al seu fantàstic resultat en retrats, només et queden 7 intents més, penses que ja no pot anar pitjor. Aleshores, una vegada acabada la sessió, reveles el rodet i veus que han sortit unes fotos increíbles, 

Aquella sessió s’ha convertit en una meravellosa història i te’n adones de que, per molt que arribis a planificar qualsevol cosa, les coses es desenvoluparan al seu pas, com la vida mateixa i només ens queda acceptar-ho i gaudir-ho en la mesura del possible. 

Pots llegir la història completa d’en Willem van den Heever fent clic aquí. 

Perquè Portra 400? 

És una pel·lícula pensada inicialment per retrats, d’aquí el seu nom que prové de l’anglès ‘Portrait’ ja que dóna uns excel·lents tons de pell, a més a més de tenir una saturació de color excepcional en multitud de condicions d’il·luminació i un gra extremadament fi. Soporta fàcilment altres velocitats d’obturació i incorpora la tecnología de les pel·lícules de cinema professional de Kodak Vision, resultant un carrete idoni per la digitalització en escàners gràcies al seu gra tan fi. 

Al reunir totes aquestes característiques, resulta un carret ideal per la fotografia de retrat, moda, natura o viatges. Forma part de la gama professional de Kodak, juntament amb el Kodak Ektar 100, Kodak Portra 160, Kodak Portra 800 i Kodak Ektachrome 100. 

La Mamiya 654 és una de les primeres 6×4’5 de la marca, a més de ser una de les primeres reflex de format mig. Presenta una gran qualitat, robustesa i sobretot fiabilitat. És bàsicament una càmera de funcionament manual.