Màrius Gómez: “La bona fotografia és la que enamora”

Coneixem Màrius Gómez, impulsor d’Espai Garum, “la galeria d’art més petita del món”. Iniciat en la fotografia des de ben jove, es defineix com una persona creativa i apassionada per la seva feina. És partidari de la fotografia que “enamora”, i el seu lema és: “Qui veu art, viu més!”.

 

Quan i per què decideixes dedicar-te a la fotografia?

tramuntanart 3
Tramuntanart (III) / Màrius Gómez

La veritat és que a la meva família no hi ha tradició fotogràfica. Em va començar ha interessar la fotografia amb 19 anys arran d’un viatge en què duia una càmera prestada i dos rodets, al final van sortir 3 fotografies que realment em van agradar, i això va fer que tingués curiositat per saber com es feien les bones fotografies.
Estem parlant de 1980, sense internet i amb poques publicacions on buscar informació.

Vaig comprar algunes revistes i algun llibre i, de forma totalment autodidacta, vaig començar a “tirar fotos”. Amb els anys vaig seguir disparant com a amateur i vaig començar a dedicar-me professionalment al disseny gràfic. Això va fer que fins al 2001 no em plantegés seriosament dedicar-me també a la fotografia com a professió.

 

Quins són els temes, espais i moments predilectes de la teva fotografia?
Jo diferenciaria la fotografia que faig com a obra personal de la que realitzo per a clients concrets.
En el primer cas, considero que no hi ha temes dolents: qualsevol cosa o situació pot generar una oportunitat creativa i tot sorgeix a partir d’una idea que després desenvolupo buscant els espais i elements que pugui necessitar. En la meva fotografia personal busco que no sigui només descriptiva, m’interessa com a llenguatge d’expressió per iniciar un diàleg amb l’espectador i que pugui tenir una segona o tercera lectura de la meva obra. Des de 1995 he realitzat unes 80 exposicions entre individuals i col·lectives.
En el segon cas, la meva fotografia respon a les necessitats del client, sempre amb la màxima qualitat. He realitzat fotografies d’interiorisme i arquitectura, retrat, producte i gastronomia.

“M’interessa la fotografia com a llenguatge d’expressió per iniciar un diàleg amb l’espectador”

 

En un món digitalitzat en què tothom pot fer fotos amb el telèfon mòbil, creus que la fotografia professional es veu perjudicada? Com pot trobar espais per diferenciar-se de la fotografia amateur?

Retrats de riure 3
Retrats de riure (III) / Màrius Gómez

La fotografia digital és un nou sistema que ha vingut per quedar-se i els fotògrafs professionals hem d’aprendre a viure amb ell. És cert que, actualment, la popularització i accessibilitat a la fotografia han provocat que qualsevol persona pugui fer fotografies. Però no tothom sap fer bones fotografies que responguin a les necessitats d’un client cada vegada més exigent. És evident que qualsevol pot cuinar a casa, fins i tot molt bé, però si volem menjar alguna cosa especial cuinada per un professional, servida per cambrers professionals i estem disposats a pagar per això, anem a un restaurant, no? Doncs la fotografia professional penso que és això, aquest restaurant on cuinem i servim el millor producte fotogràfic per a clients que estan disposats a pagar-lo. Si aquest client considera que el nostre treball no val aquest preu perquè algú li fa fotos sense ser professional i de manera gratuïta…, aquest no és el nostre client.
Malauradament, aquesta situació abunda. Per això, hem de marcar com valorem la nostra feina i buscar aquests clients que també sàpiguen valorar-la. És difícil però no impossible.

Últimament es parla del “renaixement de la fotografia analògica”. N’ets partidari? Creus que és només per nostàlgics?
Jo em vaig iniciar en l’època analògica i encara avui realitzo projectes personals en el meu laboratori de BN. Certament hi ha un nou interès per l’analògic i penso que és una gran oportunitat perquè qualsevol persona pugui experimentar processos on la rapidesa no és el més important. Podem parlar d’una “nova slow fotografia analògica” en una època en què la immediatesa de disparar amb el mòbil i en què, instantàniament, puguis compartir les fotos a les xarxes socials, fa que no pensis massa en el procés.
Jo no sóc partidari d’excloure: per a mi tot suma i, quants més sistemes i procediments hi hagi, millor. Un professional sempre ha d’escollir la tecnologia que li proporcioni els millors resultats per al seu treball i, en aquest sentit, el digital és insuperable. Però una ment creativa escollirà la tecnologia que li permeti expressar-se millor, i aquí tot s’hi val.

“Hi ha un nou interès per l’analògic i penso que és una gran oportunitat perquè qualsevol persona pugui experimentar processos en què la rapidesa no és el més important”

A l’hora d’imprimir les obres, quins són els teus suports i acabats preferits?

Solivigrafies 2
Solivigrafies (II) / Màrius Gómez

Penso que si abans deixàvem en mans dels laboratoris químics professionals la tasca de tirar còpies, ara és similar. Jo, normalment, em deixo assessorar pels professionals de la impressió, que són els que en saben.
Habitualment el paper que sol·licito és de 310 gr amb acabat brillant, i quan vull alguna cosa especial prefereixo el paper de cotó blanc neutre. No obstant això, sempre estic obert a suggeriments.

Veure i sentir, o mirar i analitzar: Què és més important per fer bones fotografies?
S’han escrit rius de tinta sobre aquests conceptes que em preguntes, i jo tampoc puc aportar molt més, ja que cada fotògraf afronta la seva obra d’una manera personal. No obstant això, des de fa força temps, per a mi el verb que em mou és ‘enamorar’. Enamorar com a concepte que provoca un grau de satisfacció excepcional davant alguna cosa nova. Si un projecte, una fotografia, un tema o una tècnica no t’enamoren, amic meu, no ho facis, segur que no quedaràs satisfet, penso.
També penso que “fer bones fotografies” està sobrevalorat. Al meu entendre, la bona fotografia és aquella que respon en un 100% a la idea prèvia. Òbviament, podem parlar de tècnica, composició, etc., però al final, ha d’enamorar.

“Fer bones fotografies està sobrevalorat. La bona fotografia és aquella que respon en un 100% a la idea prèvia però, al final, ha d’enamorar”

Sobre Espai Garum: Quan i per què sorgeix? Com valores la trajectòria fins a dia d’avui? Teniu nous projectes?

Nuolot 2
Sèrie Nuolot (II) / Màrius Gómez

Espai Garum sorgeix el 2007 com una idea de petit format que permeti exposar i veure art contemporani a Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental). Des de llavors hem realitzat 93 exposicions, editat diversos llibres, realitzat visites, xerrades i altres activitats, sempre al voltant de l’art. El nostre eslògan és “Qui veu art, viu més”.

Després de 8 anys a l’Espai Garum, han exposat fotògrafs de la talla de Miquel Galmes, Pasquale Caprile, Lola Montserrat, Lorenzo Durán, Judit Vizcarra i Martín García, entre d’altres, i s’ha convertit en un punt expositiu de referència al Vallès Oriental.
Com a projectes més immediats, tenim diverses exposicions programades, la celebració del novè aniversari al març 2016 amb l’exposició número 100, i “La nit secreta”, una nova història que ens hem inventat per fer activitats cada dos mesos, sempre en dissabte a les 12 de la nit. Tot, des de la galeria d’art més petita del món.

* Les fotografies pertanyen a les sèries Nuolot, Retrats de riure, Tramuntanart i Circ de Firgueres (amb càmera digital), i Solivigrafies i Retrats (analògiques amb pel·lícula i revelat químic).

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Call Now Button
Abrir chat