{"id":24533,"date":"2022-03-29T11:26:02","date_gmt":"2022-03-29T09:26:02","guid":{"rendered":"https:\/\/vklaboratori.com\/exposicio-des-de-cagenia-de-roman-okanipse\/"},"modified":"2022-03-29T11:27:21","modified_gmt":"2022-03-29T09:27:21","slug":"exposicio-des-de-cagenia-de-roman-okanipse","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/vklaboratori.com\/ca\/exposicio-des-de-cagenia-de-roman-okanipse\/","title":{"rendered":"Exposici\u00f3 Des de Cagenia de Rom\u00e1n Okanipse"},"content":{"rendered":"

Avui a les 17:00h inaugurem al nostre espai expositiu<\/strong> la nostra exposici\u00f3 Des De Cagenia de Rom\u00e1n Okanipse<\/strong>. En aquesta exposici\u00f3 Rom\u00e1n ens porta imatges de paissate especialment est\u00e8tiques\u00a0amb una dominancia de paissatges nevats, el que ell defineix com una cartografia, un mapa mental i personal d’un moment concret. <\/strong><\/p>\n

M\u00e9s endavant en aquest post \u00fas facilitarem el text introductori que Rom\u00e1n ens ha facilitat per poder entendre la seva obra, en ell tracta temes com la seva manera de veure la realitat o el proc\u00e9s abstractiu que comporta pensar sobre la realitat i quin \u00e9s el paper de la fotografia en aquesta equaci\u00f3.<\/p>\n

Segons el seu propi testimoni la fotografia de paissatge mai el va interesar especialment, tot i valorar de forma activa la feina del gran Ansel Adams. Aix\u00f2 \u00e9s degut a que sempre ha tingut una sensaci\u00f3 de document o de voler registrar elements que la seva suposada realitat ha passat l’efecte sorpresa. Segons l’autor, aix\u00f2 ha facilitat que no estigui present entre les seves inquietuds fotogr\u00e0fiques. Tot i aix\u00f2, nosaltres creiem que l’efecte sorpresa esta especialmnet viu en la seva fotografia, prova d’aix\u00f2 \u00e9sque a nosaltres ens a produit justament aquesta sensaci\u00f3, i creiem que a tothom que vingui a veure l’exposici\u00f3 li produir\u00e0 la mateixa sensaci\u00f3.<\/p>\n

Creiem que aquesta exposici\u00f3 \u00e9s d’una qualitat considerable i que no us l’heu de perdre, ja que estem segurs que gaudireu molt amb ella.<\/p>\n

 <\/p>\n

Exposici\u00f3 Des De Cagenia de Rom\u00e1n Okanipse<\/strong><\/h2>\n

La fotograf\u00eda est\u00e1 muy conectada con la vida. Tomo fotograf\u00edas de la realidad filtradas a trav\u00e9s de mi mente. Todo est\u00e1 instintivamente conectado.<\/em><\/p>\n

Francesca Woodman<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

La realitat no deixa de ser una abstracci\u00f3. Quan volem parlar de l’exist\u00e8ncia d’all\u00f2 real, el que \u00e9s, no podem sostreure’ns de que representa una composici\u00f3 de la ment humana, formada a trav\u00e9s dels sentits amb una preminencia destacable de la vista que comporta, en el cas de les imatges a una relaci\u00f3 intrinseca entre la producci\u00f3 mental i f\u00edsica de la mateixa com a producte final. La realitat es converteix aix\u00ed en complexa i derivada de cada percepci\u00f3 personal de la mateixa.<\/p>\n

Tradicionalment s’ha tractat d’encaixar la feina del fot\u00f2graf, a difer\u00e8ncia d’altres artistes, en el reduccionisme dexclusivament documentar l’objecte de la realitat, que se selecciona a trav\u00e9s del que decideix enquadrar. Sembla obvi, per\u00f2 no ho \u00e9s tant, enquadrar ja discrimina elements d’aquesta “suposada” realitat, per escollir quines coses mostrem i quines no.<\/p>\n

\"Exposici\u00f3n<\/p>\n

 <\/p>\n

La imatge documentada \u00e9s m\u00e9s que un producte de percepci\u00f3, hi ha una simbolitzaci\u00f3 personal i col\u00b7lectiva. S’ha partit d’un error original que va ser entendre la imatge fotogr\u00e0fica com una eina, que per primera vegada en la hist\u00f2ria, podia registrar la veritat d’all\u00f2 que perceben els nostres ulls, la realitat real. Una imatge val m\u00e9s que mil paraules, una mentida absoluta, per\u00f2 que repetida duran tants anys va ser acceptada socialment i es va convertir en veritat absoluta.<\/p>\n

Per\u00f2 la relaci\u00f3 de la imatge amb all\u00f2 real obeeix a l\u00f2giques diferents i queda implicita en la percepci\u00f3 visual i la aprensi\u00f3 de l’entorn. En aquest sentit la fotografia de paissatge mai em va interessar especialment. Aix\u00f2 no s’ignifica que no la valori i admiri, sobre tot des del punt de vista t\u00e8cnic o visual. Per\u00f2 sempre he tingut una sensaci\u00f3 de document o de volver registrar elements, o d’aquesta suposada realitat, d’una forma original i fascinant per\u00f2 que ha passat l’efecte sorpresa, no afectava a la meva mem\u00f2ria. Possiblement aix\u00f2 ha facilitat que no estigui present entre les meves inquietuds fotogr\u00e0fiques.\u00a0\"Exposici\u00f3n \"Exposici\u00f3n<\/p>\n

Encara que he admirat grans paissatgistes, un dels meus referents va ser Ansel Adams<\/a>,<\/strong> la seva feina al Parc Nacional Yosemite \u00e9s magnifica i indiscutuble. He gaudit amb molts d’ells per la manera en la que han ensenyat els seus paissatges, els seus llocs i la relaci\u00f3 amb ells, per\u00f2 fonamentada exclusivament en el meu punt de vista, no deixen de mostrar accidents geogr\u00e0fics singulars, retrats d’ortografies i ecosistemes, normalament ex\u00f2tics, o altres elements naturals i clim\u00e0tics.<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s just dir que no s\u00f3c ortodox en la forma de revelar les meves imatges, en base a all\u00f2 explicat, la meva relaci\u00f3 amb la idea de fotografia-veritat no ha estat prioritaria en la meva feina, \u00e9s m\u00e9s, segurament de manera intencionada mai la vaig tenir en compte. Prefereixo mostrar idees o paissatges subjectius, po\u00e8tics, incl\u00fas somiats, no un registre fotogr\u00e0fic.<\/p>\n

He buscat la trascend\u00e8ncia de l’objectiu per tal que all\u00f2 que sento per un lloc sigui real i es converteixi en el motiu d’all\u00f2 que intento mostrar, una poesia interior en relaci\u00f3 amb l’espai viscut i sobretot recordat. Presento un paisatge o un conjunt cartogr\u00e0fic imaginat i interioritzat a la meva ment i aix\u00f2 no \u00e9s menys real que la percepci\u00f3 rebuda pels nostres ulls i suposadament autentificat per la c\u00e0mera.<\/p>\n

M’enfronto a aquest projecte de manera inconscient i en certa manera casual, desde la revisi\u00f3 del material ja realitzat, unes fotografies fetes a casa d’una amiga a Espinavell, a casa de l’Eugenia. D’una manera totalment desentesa i promoguda realment per l’avorriment d’estar confinat, degut al bloqueig de les carreteres per la neu, vaig treure la meva c\u00e0mera i gaireb\u00e9 des del mateix punt vaig comen\u00e7ar a disparar. Sense contar la fotografia de l’entrada d’Espinavell que la vaig fer des del cotxe, tota la resta estan fetes des de l’hort de l’Eugenia.<\/p>\n

Realment \u00e9s un puzzle, una cartografia, un mapa mental i personal d’un moment concret. M’interessa la idea de connexi\u00f3 de totes les imatges, hi ha elements repetits i compartits en gaireb\u00e9 totes elles.<\/p>\n

\u00c9s un paissatge sentimental, una realitat sentida per mi, una realitat filtrada, per\u00f2 una realitat m\u00e9s real que qualsevol registre documental. \u00c9s intentar sentir la neu, els arbres, les textures, la muntanya, la boira, el blanc, el negre, etc. Un viatge a trav\u00e8s de la meva mirada en un lloc i un moment concret. <\/strong><\/em><\/p>\n

\"Exposici\u00f3n \u00a0\"Exposici\u00f3n \"Exposici\u00f3n<\/p>\n